Crec recordar el primer dia que et vaig veure. Recordo els teus somriures. Recordo tantes coses dels pocs moments que he estat amb tu, que gairebé no m'he oblidat da cap instant.

Recordo massa bé aquell dia, el lloc, l'hora i el petó. He esborrat la data allà on la vaig escriure, però dins meu tardarà a esborrar-se... si s'esborra.

El meu amor ha anat creixent al ritme que ho feien els teus dubtes i els impediments que desconec. La meva intuïció no va fallar i després de l'últim petó, de l`última nit, ho vas dir.

-Com és que et trobava tan a faltar?- Això em vas preguntar. Doncs vaig descobrir coses que et feien única. Vaig apendre coses amb tu. Més de les que et puguis pensar. Tinc moltes raons que no vull posar, que me les vull guardar per mi i que hagués volgut dir-te a cau d'orella.

Deixa'm preguntar-te una cosa: Com és que no apretaves tan fort com jo quan ens abraçavem? Potser si m'ho respons sabré alguna cosa més per entendre tot això.

Albert

Gent molt variada i de diferents parts del món visiten el meu blog! Avui us saludo a vosaltres.. australians.

Welcome Australian people! This is your house!

De tan en tan em poso a pensar perquè em sento tant català. Tinc mil raons per sentir-me així:
- sóc de família catalana
- he nascut i visc en un entorn 100% català
- el meu aprenentatge ha sigut en català

Són tres raons només, però bastant importants per definir la ideologia en una persona. Jo mateix si hagués nascut en un altre lloc, en un altre moment, tindria una forma de pensar ben diferent. El meu entorn ha influit sobre mi i m'ha "dissenyat" el meu caràcter. Però no està menys influit el nen que neix a Madrid, Salamanca o Bilbao. Poso aquests exemples perquè moltes vegades des de l'altra banda de la trinxera ens ataquen dient que a Catalunya hi ha un entorn (ensenyament, televisió, diaris,..) que promou que els nens parlin en català, tinguin una cultura pròpia, tinguin un pensament determinat, etc. Doncs què esperaven? Volen que els nens d'aquí siguin grans ciutadans francesos? O potser volen que parlin el rus des de ben petits. Ah no... Volen que siguin madrilenys de "pro". Espanyols de primera que no perdin el cap per conservar les seves arrels.

Que m'escoltin a l'altra banda de la trinxera. La personalitat, les creences, la manera de fer d'una persona es defineixen amb la interacció amb l'entorn. Jo també podria acusar a les escoles madrilenyes de manipular des de ben petits els seus fills perquè els ensenyen que són espanyols. O és que no diuen això de nosaltres? Que els inculquem perquè siguin i se sentin catalans.

Que s'han tornat bojos? O potser no.. Saben el que diuen. Treuen titulars contundents, que fan angoixar només de llegir-los. Però que en el fons no tenen cap sentit.

El dia que a Madrid els nens s'eduquin per ser ciutadans francesos accepataré que em plantegin el perquè aquí eduquem els nens com a catalans. M'esperaré assegut.

Hi havia una vegada un petit país on la gent vivia feliç. S'alçaven grans construccions i immenses empreses com a símptome de riquesa. Les hipoteques sortien de sota les pedres i els euros de les màquines bancàries. Les mànigues eren curtes, molt. Tan curtes que els braços s'allargaven fins al punt de demanar crèdits per fer el viatget estiuenc.

Els boscos eren verds, els pantans plens (d'aire) i les butxaques foradades. Quina alegria! Quin oasi europeu! Qui podia esperar que l'enemic americà atacaria aquell petit país amb l'arma de destrucció massiva anomenada sub-prime! -Subquè?- Tan se val! La qüestió és que els mitjants de comunicació digueren que la crisis s'acostava. Van fer falta 7 dies i 1 una nit per fer petites les construccions i minúscules les empreses. Les hipoteques van evaporar-se al ritme del pantà de Sau i els euros es dividien per dos. Els sastres tenien prou feina, cosint les malaurades butxaques foradades.

Estaven salvats! Els predicadors de la crisi els havien obert els ulls als ciutadans "malgastadors". Ara els euros només es veien al museu. "Si diuen que hi ha crisi... no seré pas jo el que consumeixi!" Això deien els encertats ciutadans, que estaven segurs de superar el mal pas econòmic sense consumir gens.

Les empreses esclataven d'alegria. Quan dic esclatar vull dir esclatar. Volaven pels aires. Les seves portes es tancaven i els seus treballadors sortien per les finestres. Aquesta era la millor celebració per a la baixada del consum. Vostès no consumeixen? Nosaltres no produim! Vostès se'n van al carrer i aixi encara consumiran menys!

Bé, aquesta història té un final feliç. La crisi que deien que venia va arribar de debò, no pas petita, una crisi amb majúscules. Tots els predicadors van morir de riure. La història de... "que vé el llop, que vé el llop" es quedà curta davant d'aquesta.

Ah, però... no creieu que és un final feliç? I tan! Els pocs que apostaven per afrontar la crisi amb serenitat i sense demagògies ni caos van ser enterrats vius. I els bons, els predicadors de la catàstrofe es van afartar (enriquir) venent els seus diaris i altres sub-productes catastrofistes.

FI

Moralitat: Dir que hi ha crisi econòmica ven molts diaris. Dir que hem de consumir per no acabar-ho d'enfonsar tot, és poc popular. Que consumeixin els altres, no? Que jo tinc crisi!
La única crisi econòmica que hi haurà serà la del baix consum. Gràcies a tots els predicadors que han posat la por al cos a la gent d'aquell "petit país".

Avui he conegut una notícia excepcional. El dièsel ha superat el preu de la gasolina!

Tinc raons molt particulars i personals per dedicar un post a aquest tema. Però a part d'això és una notícia (econòmica) sense precedent. Des del dia que alguna agrupació o societat d'elit va decidir que el dièsel seria el combustible per a la majoria de vehicles a Europa, el preu del gasoil havia estat sempre per sota de la gasolina.

No és pas casualitat, el dièsel (el litre de gasoil) paga menys impostos que la gasolina. Bastant menys. Des de les altes esferes ja van influir prou en aquest sentit perquè els "burregus" seguissim el camí que ens marcaven. Interessava vendre TDI's, JTD's i un bon etcètera amb la lletra D. No vull entrar en les raons de perquè ens han venut la moto. Explicaré les raons de perquè poso aquest títol al post. El dièsel mata. El dièsel contamina fins a quatre vegades més que un cotxe de gasolina. Només cal veure les xemeneis amb rodes que hi ha pel món. Expulsen particules que millor no saber quin efecte tenen sobre la salut... El dièsel fa soroll, molt. El dièsel... va entrar a la competència amb la gasolina amb l'únic objectiu de desbancar-la. S'han tret de la màniga mil invents per millorar aquesta tecnologia contaminant i intentar fer front a la gasolina.

Què ha passat? Que per molts common rails i injeccions directes, ha fet falta un sol FSI per posar el dièsel on es mereix. Al cementiri. Sé que em desvio del tema... El que vull dir és que el gasoil pels tractors, pels camions i per les calderes m'està bé. Pels cotxes, gasolina sisplau! I no us deixeu enganyar pels biosdièsel... Més del mateix, que pretén perpetuar el principi energètic dels últims 100 anys (mínim). A més d'encarir productes tan bàsics per a la vida com són els cereals. Si volen fer una cosa útil, que apostin per energies renovables, que posin en marxa els motors de pila de combustible.

Seré el primer en abandonar la gasolina, quan hi hagi una alternativa coherent i no més succedanis de les xemeneies dièsel que deixen a mig món sense menjar.

En fí, que el dièsel està més car que mai. Entre tots farem que mori, això si, després de que ens hagin tocat la butxaca.

Em conec i sé perfectament a qui votaré a les properes eleccions. Però igual com m'agrada examinar el mercat quan vull comprar alguna cosa de més de 100 euros (amb la decisió de compra presa), també m'agrada saber què diuen els polítics -només si crec que diran alguna cosa interessant-.

Doncs un servidor que estudia les ciències que han fet evolucionar més el món -les econòmiques- , no podia deixar d'opinar sobre el debat Solbes - Pizarro. No opinaré sobre xifres de les que ens oferia Solbes amb tana lentitud. No vull ni opinar de les polítques que es van defensar.

Millor opino del que no es va defensar, o del que va 'faltar'. A Pizarro li va faltar credibilitat, li va faltar arguments, idees clares i posar sobre la taula d'on treuran la millonada de la rebaixa d'impostos. Li va sobrar 'caradura' a l'hora de debatre temes econòmics amb els tòpics dels últims quatre anys. Li van sobrar els mals consells dels seus assesors, li va faltar creure's el discurs que tenia memoritzat.

Ah, no ho he dit... No votaré ni a l'un ni a l'altre. Clarament defenso més la política econòmica de l'un que no pas la política econòmica (de 10 milions a la butxaca) de l'altre. Però en el meu vot hi ha mes components irracionals i sentimentals, que no pas simples i exactes fórmules matemàtiques.

En tot cas, sr. Pizarro, vostè no.

Recordem el teu naixement, recordem les teves gestes, les teves CONQUESTES. Vas donar forma i ORGULL al nostre poble. Vas fer gran la nostra memòria.

Mentres resti d'empeu un sol català en aquesta sacrificada terra, hi haurà un pensament per tu (per vós). Si mai ja no en queda cap de nosaltres; seran ells, els enemics, els conquerits, els descendents d'aquells que van claudicar, seran ells qui et recordaran. I sabran que tu vas ser el Rei que els va destronar. Ho recordaran amb silenci amb temor i honor.

Silenci per no despertar-te del teu son

Temor per la teva fortalesa i destresa amb l'espasa

Honor, perquè van ser derrotats pel més GRAN.

Jaume! La teva nació tornarà a lluitar! Tornarà a vèncer! I tornarà a ser lliure!

Has estat un bon any.... 2007. Has estat a l'altura, el resum personal que en faig de tu és positiu. Només cal dir, "a reveure" i que en vinguin més com tu.

Que tingueu un feliç 2008!!!!

M'agrada estar ben informat de les novetats tecnològiques, novetats en el món del motor, mòbils, etc. Doncs tot navegant per la xarxa he trobat una bona primícia. Els de Volkswagen estan sempre donant voltes al "tarro" i pensant quins nous models treuran per impactar al públic. Doncs bé, l'última novetat és l'aparició (ben aviat) de la versió cabrio del tot-terreny Touareg. Com més miro la foto més m'imagino anant amb aquest im-pressionant vehicle:

Estic segur que les altres marques no tardaran gaire a seguir l'exemple de VW. Ja m'imagino per exemple l'X5 de BMW passejant-se sense capota pels carrers de... Platja d'Aro per exemple. Un 10 per la iniciativa de VW, si senyor!!

Informeu-vos més a la pàgina del nou cabrio: http://www.touaregcabrio.com/

Sembla mentida, però per art de màgia en aquestes dates, fàcilment t'entra un sentiment de joia, amor, tendresa,.. ( oh que bonic... ) I un no es pot resistir a enviar postals, felicitacions i qualsevol cosa per transmetre felicitat a tothom.

No em vull posar excessivament tendre hehehe. Però a tots vosaltres que arribeu en aquest punt remot d'internet, us desitjo el millor pel que queda d'any i per al següent. Us faré un humil regal, una Nadala que us recordarà els vostres millors moments (happy happy)

Feliç 2008!